L’ombra d’en Jan

Vull tenir una caixeta plena de l´olor de les montanyes, del esperit dels follets del bosc, de l´escalfor del sol d´un migdia d´hivern, dels colors de la primavera, dels esquitxos de les ones del mar acariciant la meva cara, del silenci al veure nevar desde casa quan m´escalfo en la llar de foc, del regalim de la pluja en els vidres de la finestra… una caixeta que al obrirla m´ompli de felicitat i brilli en els meus ulls i en els meus llavis un somrriure, la portaria sempre a la butxaca i te la deixaria obrir quan volguesis… seria per mi, per tu, per tots…