El conte deia:
L’oreneta, vestida de colors, torna aquí cada primavera.
Un dia li pregunto – Perquè vens aquí?
I ella em respon – La primavera quí és més bonica
- Oreneta, deixa’m dir-te: L’any que ve serà més bonica encara. Construirem grans fàbriques, ens equiparem amb noves màquines. Per favor, queda’t aquí per sempre.
Tots els cantaires del COR 1 han inventat el seu propi final i han decidit el què farà l’oreneta.
L'oreneta es quedarà un mes a cada lloc. Un mes al poble i un a la selva. Farà el seu camí pel camí de sorra i els cotxes per la carretera. (Aina Carbassa)
L'oreneta es queda amb el nen. (Anna Mayo)
L'oreneta se'n va. (Arnau Escarrà)
L'oreneta està marxant del poble. (Arnau Escarrà)
L'oreneta se'n va. (Gala Forero)
... i no va tornar mai més perquè van construir fàbriques. I va anar al bosc a fer nous amics. Ua! Va dir l'oreneta quan va veure aquell bosc tant bonic. (Gil Solé)
L'oreneta es va quedar al seu país. (Irene Orra)
L'oreneta va marxar perquè a l'oreneta li agraden les flors de colors. (Joana Tolosa)
L'oreneta no es queda perquè hi ha molta contaminació. (Júlia Martí)
S'en va anar volant. Mica en mica totes les orenetes van marxar. (Magí Nardi)
L'oreneta vestida de colors va marxar. (Martí Roca)
L’oreneta va marxar (Aitor Vives)
Li van construir una gàbia molt calentona perquè es pugués quedar també a l'hivern. (Carles Verdaguer)
Va marxar (Gina Forero)
L'oreneta es va quedar perquè el nen li va explicar que construirien fàbriques que contaminarien menys. (Joana Valls)
L'oreneta se'n va anar (Pol Torrent)
Va tornar a casa seva (Raquel Costa)
L'oreneta va marxar (Ton Jordà)
L'oreneta es va quedar al poble del nen (Víctor Forero)
